Contacte:
secretaria @ aecv.info

---

---

Fundadors

La Sala plena de gom a gom, i amb una evident expectació del públic que en bona part havia pogut recollir-ne o adquirir-ne un exemplar, començà a les 12 del migdia la presentació del llibre+CD del Xiquet de Mislata, comptant amb la intervenció dels quatre membres que formaven la taula. Presidint-la, va parlar en primer lloc el director del Museu Valencià d'Etnologia, Joan Seguí i Seguí, qui obrí amb unes paraules de benvinguda al públic, destacant que este era un dia de festa per al Museu i per al cant valencià d'estil pel fet de la nova publicació, un dia de festa que "és—va dir—una història de coneiximent, d'anar construint l'estima al voltat d'una de les més singulars manifestacions de la cultura popular dels valencians com és el cant valencià d'estil". Presentà enseguida als altres membres que l'acompanyaven en la taula i donà la paraula a l'investigador que ha dut a terme el treball d'edició crítica del text, invitant-lo a que explicara el treball realitzat al voltant del llibre.


Va intervindre, per tant, en segon lloc l'etnomusicòleg Carles A. Pitarch Alfonso, professor d'etnomusicologia a la Universitat de La Rioja i Ph.D. Candidate in Ethnomusicology per la Universitat de Maryland, College Park, U.S.A.—a on té previst defensar enguany la seua tesi doctoral sobre el cant valencià—, i el qual abans de res, va agrair al públic, amics i amigues del cant, la seua presencià i recolzament i va tindre unes paraules de record per als aficionats, cantadors i familiars d'antics cantadors d'estil que per falta de salut, per estar en l'hospital cuidant als seus familiars, o per haver-nos deixat en els darrers anys, no havien tingut la possibilitat d'assistir a un acte històric com el present i disfrutar d'un moment tan desitjat. Agraí immediatamet al Museu Valencià d'Etnologia, especialment als seus directors actual i anterior, l'esforç i mitjans posats per a fer que este projecte es fera realitat, i sobretot l'haver dedicat durant dos anys (2007 i 2008) fons per a la investigació sobre el cant valencià, gràcies als quals s'ha completat, entre altres coses, l'edició crítica dels Materials per a una antologia del cant valencià. Va expressar així mateix l'esperança que eixa inversió en la investigació del cant valencià no es convertisca en un fet ocasional.

Evocà desseguida la vida del Xiquet de Mislata, reconegut cantador d'estil i versador valencià del segle XX, i parlà del procés d'elaboració del seu llibre i posterior edició crítica, ara completada amb vint-i-set breus memòries biogràfiques de cantadors d'estil fins a la generació de l'autor. Explicà així mateix els continguts del llibre, dividit en quatre parts respectivament dedicades als orígens i interpretació del cant valencià, a les ocasions en qué este s'interpreta(va), als cantadors d'estil, i en fi a la lírica improvisada que el caracteritza, incloent el llibre en esta darrera part una extensa mostra de més de 400 cançons valencianes versades per l'autor en les cantaes i altres ocasions al llarg de la seua vida. Igualment ressenyà els continguts del CD adjunt titulat Memòries i cançons, editat per l'Associació d'Estudis del Cant Valencia amb el patrocini de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) per a acompanyar la publicació, i que recull alternadament, en vint-i-quatre talls, intervencions parlades del Xiquet de Mislata i cançons interpretades per ell, pel seu germà Pepico el segon Xiquet de Mislata i per les seues alumnes Marineta, Mari d'Aldaia i Marisé de Montolivet.


Al llarg del seu discurs va apel·lar als jóvens que tenen interés en el cant valencià per a que, coneixent la tradició a través del cabdal d'informació del llibre i dels bons cantadors actuals, puguen continuar-la i renovar-la. Va recordar, per això, als principals cantadors d'estil antics—i la presència en l'acte de molts dels seus descendents—, les dificultats històriques del cant valencià després de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, els esforços per transmetre'l fets per grans mestres com Evaristo i el Xiquet de Mislata malgrat les difícils condicions que hagueren de passar, i la necessitat—remarcada per este darrer en el seu llibre—de posseir sensibilitat i intel·ligencia per a interpretar pròpiament una art vocal subtil i no gens fàcil de dominar.

Convidant a tots els presents a que continuaren recolzant iniciatives en favor del cant valencià com esta, i assegurant que només des dels valors ètics, des de la passió pel cant i des del seu coneiximent aprofundit podria seguir avant la tradició sense perdre el seu significat vital, va concloure citant una cançó improvisada pel Xiquet de Mislata que resumix en cinc paraules tot això: "Cantar una valenciana / a molts cantar-la fa por / perqué cantar-la demana / posar la veu en el cor / i una consciència molt clara". "Una consciència molt clara—va explicar—de com es canta, d'a on venim, de qui ha transmés esta tradició, de que esta tradició és de tots els valencians des del Maestrat fins als Camps d'Alacant i Elx i no només dels de l'Horta de Valencia... i si som conscients de totes eixes coses, el cant valencià podrà continuar avant" valorat i ensenyat dins de les seues reals dimensions i possibilitats.

En tercer lloc, va dirigir-se als assistents Manuel Marzal Álvaro, fill del Xiquet de Mislata, restaurador d'art del Museu de Belles Arts de Sant Pius V de València i delegat en la Comunitat Valenciana de l'International Council of Museums (ICOM), qui va remarcar la laboriositat i creativitat dels valencians al llarg de la història—bona prova d'això el cant valencià—i va recordar la necessitat de continuar investigant, analitzant i difonent, des del Museu Valencià d'Etnologia, el nostre patrimoni immaterial, "que és tan important o més com el patrimoni material"—assegurà—. Va inisitir, a més, en que cal que dit patrimoni immaterial s'ensenye en les escoles, ja que sobretot "la societat jove no es pot vore desarrelada del seu context social, perqué això no és bo per a la societat valenciana" en el seu conjunt. I al fil d'estes reflexions, va recordar la creació i entrada en vigor en 1998 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià i de la Llei Valenciana de la Música que contemplen eixes necessitats i deuen complir-se, i va instar a les autoritats valencianes a posar-les en pràctica per a que s'investigue, divulgue i ensenye un patrimoni tan significatiu com el cant valencià, hui encara ni estudiat ni conegut en tota la profunditat i atenció que mereix. En fi, va concloure recordant la signatura en 2006 per part de l'Estat Espanyol de la Convenció per a la Salvaguada del Patrimoni Immaterial de la UNESCO (2003) i remarcant que no la poden passar per alt les institucions públiques valencianes.


Finalment, en quart lloc, intervingué de manera molt breu el metge especialista en radiologia, assessor del Programa de Prevenció de Càncer de Mama de la Comunitat Valenciana des de la seua fundació, i President de l'Associació d'Estudis del Cant Valencià, Francesc Ruiz Perales, donant les gràcies a les institucions que havien col·laborat amb la nostra associació—la Diputació de València, el Museu Valencià d'Etnologia i la CAM—, però per damunt de tot al públic present, per la seua assistència i la il·lusió demostrada pel cant valencià, ja que al cap i a la fi és este públic el que donà significat a un acte tan entranyable. Les paraules de tancament del director del Museu Valencià d'Etnologia foren per a donar les gràcies als membres de la taula pel treball dut a terme, i per a afirmar, fent-se ressò de les intervencions de Manuel Marzal Álvaro i Francesc Ruiz Perales, que "és la nostra obligació recolzar en tots els sentits, tant des del punt de vista de la investigació com de la divulgació, no només el cant valencià d'estil que ens ocupa hui, sinó qualsevol cosa que tinga a vore amb la nostra cultura popular. Està bé que se'ns agraïsca, però eixa és la nostra obligació"—va insistir—.

Només concloure la presentació s'escoltà la cançó de l'u en gravació feta pel Xiquet de Mislata l'any 1986 i recollida al CD que acompanya el llibre, una cançó que ell va dedicar a la seua nóvia l'any 1945 en la demanà a la porta de sa casa, en la barriada de l'Olivereta de València. I després d'un sentit aplaudiment del públic en finalitzar l'audició retrospectiva, i d'haver-se retirat la taula a un costat en segon pla de l'escenari, feu principi la Mostra de Cant Valencià d'Estil preparada per a esta ocasió per l'AECV.



Després d'unes paraules sobre els intèrprets i orde d'intervencions a càrrec del presenttador, obrí la primera part de la mostra el dolçainer i mestre de dolçainers Joan Blasco Ribera, acompanyat al tabalet per Jordi Martínez Calatayud, interpretant els dos la tradicional Crida de vespres que solia donar començament a les festes de l'Horta de València quan els dolçainers feien habitualment el passarrer el dia de la vespra i que ara servia per a marcar el principi del recital. Els 81 anys complits de Blasco no li impediren tocar magistralment, captivant al públic a l'instant.


Tot seguit, en la primera part intervingueren nou cantadors i cantadores d'estil interpretant cançons i albaes tant en record del Xiquet de Mislata i dels antics cantadors, com en agraïment al Museu Valencià d'Etnologia, segons el següent orde d'intervenció:

1. Cant d'estil: Victorieta (Victòria Sousa Genovés) de València, interpretant l'u i dos; Flores (Josep Maria Flores Terol) del Puig, l'u i dotze; i Marisé de Montolivet (María José Ruiz Garcia), la riberenca; acompanyats pels músics de corda de València: Segarreta (Vicent Segarra Marí), guitarró, Àngels Paredes Martínez, guitarra, i Isabel Cifres Pons, guitarra; i pels músics de vent de Bétera: Sergi Martínez Aloy, trompeta, Enric Doménech Ramos, clarinet, i Víctor Crespo Martínez, trombó de vares.


2. Albaes: el Naiet de Bétera (Vicent Izquierdo Fuster) i Mari d´Aldaia (Maria Jesús Enguix Martínez); i el Naiet de Bétera i la Rogeta de Mislata (Dolors Benlloch Simó); acompanyats al tabalet i dolçaina per Jordi Martínez Calatayud i Joan Blasco Ribera, qui va delectar als presents amb la seua característica i excel·lent interpretació amb la dolçaina de la part vocal d'una albà.


3. Cant d'estil: Josepa (Josepa Blasco i Blasco) de Real de Montroi, interpretant l'u; Mílio del Puig (Emili Luis Porta), l'u i dotze, i Isabel de Quart (Isabel Garcia Garcia), l'u com el cantava Conxa Tamarit de Castellar-València; acompanyats pels músics de corda de València i els de vent de Bétera.



Després d'unes paraules anecdòtiques a manera de recés per part del presentador, la segona part de la mostra feu principi amb la interpretació al tabalet i dolçaina de la dansa las torrás—seguidilles tradicionals del ball de plaça del seu poble—a càrrec del dolçainer Pierres (Marcial Cervera Martí) de Xiva i del tabaleter Jordi Martínez Calatayud, que donaren pas d'esta manera als cantadors d'estil.


Estes sentides notes serviren per a despertar l'atenció sobre les noves interpretacions de cant valencià que estaven a punt d'iniciar-se a càrrec dels mateixos nou cantadors d'estil, que ara s'estengueren recordant al Xiquet de Mislata, expressant l'emoció de tindre publicats els seus escrits sobre el cant valencià i agraïnt al públic assistent la seua presència i entusiasme, en el següent orde d'intervenció:

1. Albaes: Mílio del Puig i Josepa; i Mílio del Puig i Isabel de Quart; acompanyats al tabalet i dolçaina pel tabaleter esmentat i per Pierres, el dolçainer de Xiva, que va enxisar al públic amb una vibrant i excel·lent interpretació de les albaes en la seua part vocal: com és habitual en ell, en res va desmeréixer a la del seu mestre.


2. Cant d'estil: Mari d'Aldaia, interpretant l'u i dotze; el Naiet de Bétera, l'u i dos; i la Rogeta de Mislata, l'u; acompanyats pels músics de corda de València i els de vent de Bétera.


3.  Cant d'estil: Marisé de Montolivet, interpretant l'u; Flores del Puig, l'u i dos; i Victorieta, l'u i dotze; acompanyats igualment pels músics de corda de València i els de vent de Bétera.


Actuaren com a versadors, alternant-se, Vicent de Rosa (Vicent Ribelles Salvador) del Puig, Voro de Paterna (Salvador López Mafe), Paco de Sant Isidre (Francesc Ortí Berenguer) i el Naiet de Bétera. El Llongueret d’Albal que estava anunciat com a cantador no va poder participar en la mostra. Esta es va tancar amb la interpretació del valset Marcial, peça composta fa una vintena d'anys per Blasco per al seu alumne i que estigué a càrrec dels dos dolçainers—compositor i dedicatari—, Joan Blasco i Pierres (Marcial Cervera), i per supost del tabaleter que els acompanyà durant totes les seues intervencions.


Una sorollosa ovació dels assistents esclatà mentres tots els intèrprets pujaven a l'escenari per a saludar i despedir-se complidament, i unes paraules del presentador en agraïment al públic, al Museu Valencià d'Etnologia per l'acollida, i als cantadors d'estil participants per la seua col·laboració, tancaren l'acte. Al llarg de l'esdeveniment es va poder respirar la sentida emoció dels molts amics i familiars que tingueren el gust de ser testimonis d'un acte que pot considerar-se ja, sense cap dubte, una fita memorable en la història del cant valencià.


Entre les més de 250 persones que assistiren a la presentació i mostra es trobaven nombrosos familiars d'antics cantadors d'estil com la besnéta de Carabina, un nét d'Evaristo, els néts del Muquero, els néts del Torneret, la néta del Civilet, el fill i la filla del Xiquet de Benaguasil, la filla del Ceguet de Marjalenes, una neboda del Ruc del Puig i filla de Sixto del Puig, la filla i una néta del Buc de Vinalesa, una reneboda del Xiquet de Bétera, el nét de la Blanqueta, un nét del Blanco de Tavernes de la Valldigna, la néta de Conxa Tamarit de Castellar-València, una ex-alumna de Jacinta Bartolomé la Perla del Ebro—gran cantadora de jota aragonesa que també interpretà cant valencià en els escenaris parisencs i gravà plaques de valencianes junt al Xiquet de Paterna—, un nebot del Blanco de Borbotó, els fills del Torrentí, la filla del Xiquet de Vinalesa, una neboda del Sardinet de Bétera, el fill, filla i familiars dels Xiquets de Mislata, i els cantadors d'estil vius de major edat, i ja fa temps retirats de les cantaes, Paelleta de Burjassot (1922) i el Morenet de Benimodo (1924).


També es trobaven presents personalitats del món de la cultura i la societat valenciana: arquitectes, enginyers, educadors, professors universitaris, mestres, historiadors, cronistes oficials, metges, funcionaris, llauradors, empresaris, compositors, músics de corda i vent, dolçainers i tabaleters, balladors, cantadors d'estil, versadors, i així mateix grans aficionats al cant valencià que mantenen les cantaes en el cap-i-casal i en els pobles valencians amb la seua dedicació any darrere any. Excusaren la seua presència alguns membres del Consell Valencià de Cultura, com ara el seu president, Santiago Grisolía, i altres personalitats del món de la música i la cultura.



En la seua introducció als Materials per a una antologia del cant valencià, el Xiquet de Mislata escriu:

Lo present llibre no té pretensió de ser definitiu, sols se limita a presentar un assaig sintètic del cant valencià, que, transmés per la veu del poble, ha arribat fins a l'actualitat. ... [D]ins de la present Antologia es troba viva, com solera de molts anys feta arrop i tallaetes, la hitòria de tota una veritat que no volem que se perga! ... Si t'interesses per lo cant valencià i per lo record que mereixen aquelles veus que el cantaren, seguix passant fulles, que si no tot allò que buscaves, podràs trobar moltes coses interessants d'antigues costums i d'algunes que tenen vigència encara, totes les quals posem per escrit buscant d'afavorir la renaixença d'un poble que canta. I "poble que canta no mor!". Si algunes coses importants notares a faltar, podràs seguir per este camí que te queda obert ...


Davant la falta d'investigacions sobre esta significativa tradició vocal expressiva valenciana al llarg de la major part del segle XX—ja que el primer conjunt d'estudis sols se li va dedicar en 1996-1997—, el Xiquet de Mislata en els Materials inèdits per a una antologia del cant valencià—composts entre 1978 i 1993—s'erigix com a observador de la seua pròpia cultura musical, d'un costat adoptant un gest "ètic" distanciador—al qual ell anomena "investigació"—, per a tractar d'explicar-ne l'origen, amb idees preses majorment de la tradició antiquària/folklòrica i antropològica evolucionista decimonòniques que influenciaren amplament el seu temps, idees que s'han obviat en la publicació per l'escàs interés pràctic i científic, i d'un altre costat, sobretot, i de manera molt més interessant, adoptant el seu propi punt de vista "èmic" de cantador d'estil que va participar durant tota una vida en les cantaes valencianes, per a fer significatives descripcions "etnogràfiques" des de dins de la tradició de les diverses pràctiques i ocasions del cant valencià.

Si són apreciables les descripcions "èmiques" que fa el Xiquet de Mislata de les diverses ocasions d'ús del cant valencià al llarg de la seua vida, encara ho són més les vàries memòries biogràfiques que dedicà als vells cantadors d'estil dels segles XIX i XX, als quals en gran part va conéixer des de la pròpia infantesa quan els seguia en les nits de cantà. Recordar-los i fer palés el valor de les seues veus i interpretacions dins la tradició va ser un dels principals esperons que l'impulsaren a escriure l'inacabada Antologia, i molts d'ells, sense dubte, ens haurien passat desapercebuts si no els haguera inclosos d'alguna manera en el present llibre, encara que a voltes tan sols siga nomenant-los: en efecte, a les dèneu memòries sobre cantadors d'estil redactades pel Xiquet de Mislata se n'han afegit unes altres vint-i-set per tal de completar el panorama dels principals intèrprets del cant valencià fins a la seua generació artística.

En la darrera part de l'Antologia, finalment, el Xiquet de Mislata tracta sobre la lírica del cant valencià i sobretot ens la mostra, posant de relleu la necessitat de cultivar-la pròpiament. En el darrer capítol, titulat "Un grapat de cobles velles i novelles del Xiquet de Mislata", recull de fet més de 400 cançons improvisades al llarg de la seua vida, tant en les cantaes com en altres ocasions; una quantitat que pot resultar insignificant al costat de les desenes de milers que n'improvisà en seixanta anys d'activitat creativa, però que d'un altre costat és ben representativa i a dia de hui constituïx no sols la més extensa col·lecció publicada de cançons per al cant valencià, sinó també l'única que reflectix l'estil tradicional de versar en esta tradició vocal valenciana.




                                                        ESTUDI PRELIMINAR

                                                            1. El Xiquet de Mislata, una passió vital pel cant valencià
                                                            2. El projecte narratiu de l'Antologia del cant valencià
                                                            3. El text, una valoració dels seus continguts

                                                        MATERIALS INÈDITS PER A UNA ANTOLOGIA DEL CANT VALENCIÀ

                                                        PRELIMINARS
                               
                                                            Portada
                                                            Dedicatòria
                                                            No és precís que algú ens parle... (Poesia)
                                                            Salutació
                                                            Introducció
                                                            Al lector

                                                        1ª PART: ORÍGENS DEL CANT VALENCIÀ I DESCRIPCIÓ DELS SEUS ESTILS

                                                            1. Comentaris del tio Canya: Apunts sobre els orígens i la interpretació del cant valencià
                                                            2. Denominacions dels estils del cant valencià i caràcter dels estils més populars

                                                        2ª PART: OCASIONS DEL CANT VALENCIÀ I RESSENYA D'ALGUNES CANTAES FAMOSES

                                                            3. El cant valencià en els balls: La seua relació íntima
                                                            4. El cant valencià en les rondes o cantaes: Guitarraes i nits d'albaes
                                                            5. Motius que determinen les cantaes i descripció d'algunes cantaes famoses
                                                            6. El cant valencià en els espectacles populars de carrer i en l'àmbit casolà

                                                        3ª PART: ELS CANTADORS D'ESTIL: MEMÒRIES BIOGRÀFIQUES DEL CANT VALENCIÀ

                                                            Enyorança
                                                            Als cantadors de cant valencià
                                                            7. Els cantadors d'estil més populars           

                                                        4ª PART: ELS VERSADORS DE CANÇONS I ALBAES I LA LÍRICA DEL CANT VALENCIÀ

                                                            8. Els versadors i les 'lletres' del cant valencià
                                                            9. Un grapat de cobles velles i novelles del Xiquet de Mislata

                                                        POSTLIMINARS

                                                            Vola el temps pregonant noves promeses... (Poesia)

                                                        REFERÈNCIES I CRÈDITS

                                                            10. Referències bibliogràfiques
                                                            11. Relació d'il·lustracions i crèdits
                                                            12. Relació alfabètica de primeres paraules
                                                            13. Continguts del CD adjunt: Memòries i cançons
                                                            14. Agraïment final

                                                        IL·LUSTRACIONS

---

• CD Review: Antologia del cant valencià d'estil (1915-1996). Fonoteca de Materials, vols. XXV-XXVI. Edited by Conselleria de Cultura, Educació i Ciència of the autonomous Government of Valencia. Booklet + double CD. València 1997. [Des dels enllaços d'esta pàgina es poden escoltar les veus de la Sabatereta, el Xiquet de Pedralba, Jacinta Bartolomé la Perla del Ebro, els Xiquets de Mislata (Nel·let i Pepico), el Tremendo i Pilareta]

              LLEGIR I ESCOLTAR

• Carles Pitarch Alfonso: "Entorno al 'cant valencià d'estil': Investigaciones y proyectos". Trans: Transcultural Music Review / Revista Transcultural de Música, Transiberia 1 (1997). [Primer treball de síntesi sobre la història del cant valencià; el mapa adjunt cartografia l'àrea d'esta tradició vocal expressiva valenciana segons l'estat de les investigacions en aquell moment: en realitat l'àrea és major]

               LLEGIR

• Carles Pitarch Alfonso: "El cant valencià d'estil: Conceptos para su comprensión desde una perspectiva formal, funcional e histórica. En Actas del III Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Benicàssim, Villa Elisa, mayo 23-25, 1997, ed. Ramón Pelinski y Vicent Torrent, pp. 299-311. Sabadell (Barcelona): La Mà de Guido, 1998.

               LLEGIR

• Jordi Reig: "Principals trets musicals del cant [valencià] d'estil". En Actas del III Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Benicàssim, Villa Elisa, mayo 23-25, 1997, ed. Ramón Pelinski y Vicent Torrent, pp. 319-330. Sabadell (Barcelona): La Mà de Guido, 1998.

               LLEGIR

• Antonio Soriano (a. [el] Moll), Evaristo Payá, [el] Chiquet de Betora [sic] y [el] Ceguet de Marchalenes: Albaes. Disco "Gramófono" AE2333, 1928. [Des d'un enllaç d'esta pàgina es poden escoltar les veus del Moll, Evaristo, el Xiquet de Bétera i el Ceguet de Marjalenes]

               LLEGIR I ESCOLTAR

• The Alan Lomax Collection: The Spanish Recordings: Aragón & València. Rounder Records, CDROUN1762, 2001. [CD en venda que conté gravacions fetes l'any 1952 pel Xiquet de Benaguasil (talls núm. 25: la riberenca, i núm. 32: l'u) i pels cantadors d'estil del Quadro de cants i balls populars valencians de la Vall de Tavernes, Salvador Armengol i Antonio Escrihuela (talls núm. 21: l'u i dotze, núm. 22: albaes, i núm. 27: l'u i dos)]
  

               COMPRAR